Dubrovnik

Per començar aquest recorregut pels llocs vull fer-ho amb la bellísima ciutat de Dubrovnik, l'anomenada "perla del Adriàtic". La vaig descobrir l'estiu del 2007 en un viatge per Croàcia, que incloïa principalment la costa adriàtica.
Com a data curiosa que parla bé de la seua imponència, hem de recordar que va ser el primer conjunt ciutadà que va entrar a formar part del patrimoni de la humanitat per la UNESCO... I és que la vella ciutat de Dubrovnik, que s'estén dins dels dos kilòmetres de muralla que la voregen et transporta a èpoques antigues i únicament la presència constant de turistes et fa adonar-te que estàs al present. Des d'el segle XIV va aconseguir la independència completa i va ser coneguda com la República Independent de Ragusa. Per la qual cosa la bandera de la ciutat és blanca i té el lema llatí "LIBERTAS". A més, a la fortalisa Lovrijenac, hi ha una inscripció que proclama una dita dels ragusians: "NON BENE PRO TOTO LIBERTAS VENDITUR AURO", és a dir, la llibertat no es ven ni per tot l'or del món. Destacar llocs d'aquesta ciutat és molt complicat, perquè faria l'article inacabable... vages per on vages i mires cap on mires estaàs gaudint d'un espectacle únic i irrepetible. En primer lloc, la muralla, que es pot recòrrer a peu i que ofereix una visió de les teulades, amb eixe color roig tan característic -que la destrucció dels bombardejos ha fer canviar un poc la seua tonalitat-, de la mar (ací l'horitzó sí arriba a veure's), de l'illa de Lokrum, un xicotet paradís natural a menys d'un kilòmetre de la costa o la resta del territori cap al sud, que marca la frontera amb la propera Montenegro. Si ja baixem al terra, entrarem per la porta situada al Nord, la porta Pile. Ella ens porta al carrer Stradùn o Placa, que és el carrer principal va fins a la porta del sud, la de la mar (la porta Ploce, que ens porta al bell port antic). Aquest carrer, era un canal que separaba l'illa de Ragusa de terra ferma i es va construir al segle XII. El primer que trobem a aquest carrer és la font gran de sant Onofre, amb catorze raigs d'aigua que cauen de manantial i que inclús en els dies més calurosos (com els que vam passar) et dóna aigua ben fresqueta. Just al costat, ens trobem el imponent Monasteri franciscà, que poseeix un bonic claustre i una farmàcia que funcionava des de 1317, convertida actualment en un interessant museu. Arribant a la fi del carrer (havent deixat els simètrics edificis que actualment estan destinants a l'efecte del turisme), ens trobem el bonic Palau Sponza (amb una bella façana renaixentista) i que dins té un xicotet claustre molt curiós. En front, fent una placeta, la plaça de la Lògia, domina l'esglèsia de sant Blai i en mig de la placeta l'estàtua de Roldán, com a símbol de la llibertat. Al costat, la torre del rellotge, que domina imponent des de la fi del carrer principal (i que ofereix a dos figures de metall que fan sonar la campana cada hora). Si continuem cap a la dreta, arribem a altres dos edificis principals: la catedral barroca i l'impressionant Palau del Governador (el que va ser el centre de la vida política i administrativa de la República de Ragusa). I ja eixim per la porta Ploce (la del Sud) i arribem a l'antic port de Dubrovnik, des d'on ixen actualment moltes barques per a anar a Lokrum, a Cavtat, o a recòrrer llocs un poc més allunyats.  És molt dur deixar-te coses per contar de Dubrovnik (la torre Minceta, el Fort de Sant Joan, la petita fortalesa, el monestir dominicà), però calia resumir un poquet. Simplement un últim record de Dubrovnik. Just cap al oest és el únic lloc on no hi ha porta d'entrada com tal (és la part que dóna a la mar), però sí hi ha un parell de portes xicotetes que ofereixen un lloc idílic per prendre qualsevol cosa mirant com el sol es posa, o gaudint a la llum de la lluna (imprescindibles les dues coses si un passa per Dubrovnik).

Finalment deixe algunes direccions d'interés:
Turisme de Dubrovnik
Més turisme de Dubrovnik
Turisme de Croàcia (en castellà)